la responsabilitat política d’aquestos governants que esmentes no es veu per cap lloc, i fa por pensar que el modus operandi d’aquesta gent siga només tindre el poder sense veure més enllà de la seua cadira elevada.

I més esglaiat em quede quan tracten -aquestos dos, Camps i García Antón- de explicar i justificar la seua actuació davant la tragèdia del Metro.

Pense, al fil d’aquest fet, que la tasca d’un periodista no és la de opinar, com molt bé apunta el titular d’aquest blog, sino més bé la de reunir totes les dades posibles i informar ordenadament.

Per desgràcia, els periodistes pequen -pequem- de ser, ja no espectadors que filtren la informació que menys interessa a la línia editorial que pertoque(trist, no sóm independents), sino de situar-se com a altaveus dels polítics d’ací o d’allí.

Mala papeleta, així és que m’en torne al recurs d’aportar dades només, so pena de que em boten un dia després.

En qualsevol cas, no pot aplegar el dia en que ens acostumem a la manipulació dels polítics. Devem mostrar-nos crítics sempre i no baixar el cap en les crítiques, pel costat q siga.

No podem deixar que el marc sociopolític neo-cons q aplega de la Casa Blanca ens capgire els ideals.

MAI PODEN PRIMAR ELS INTERESSOS ECONÒMICS PER DAMUNT DELS ÈTICS I ELS SOCIALS. MAI.