Sant Blai gloriòs…..

Enguany com mana la tradició el torrentins i les torrentines ens vam fer al carrer per celebrar el tradicional porrat de Sant Blai, però enguany va ser més divertit que mai. I és que es juntaven molts ingredients per fer més divertit una festivitat que te com a principal plat una mena de fira comarcal on s’exposen productes de la comarca, es promocionen comerços i es troben atraccions per als més menuts. Però este serà recordat com el primer Sant Blai del PP, i com el Sant Blai dels candidats. Vos conte diverses historietes polítiques de la festa.

Resulta que després de molt de temps oblidat Torrent es va convertir en un epicentre polític. Els dos candidats del PP i PSOE (o PPSOE que és el mateix) per la circumscripció de València es passaren per la capital de l’Horta sud. El més matiner va ser Esteban Gonzalez Pons (pulseritas que és com li deien les xicones del seu gabinet quan va ser conseller portanveu, no se perquè pregunteu a d’elles). El polític del Partido Popular, acompanyat per la nostra jove alcaldessa, Maria Jose Català (ara parlaré d’ella), va assistir a una carrera de cotxes en l’avinguda. Que va dir de Torrent?? Res de res, el seu discurs habitual al voltant de l’aigüa. Em compten gent proper al PP de Torrent que el candidat estava molt preocupat per l’assistència de Canal 9 a la seua visita torrentina. Per l’amor d’un cerdo!!!!! Però com anaven a faltar. Doncs no, no faltà l’ent de tots els valencians. Be de tots menys de Maria Teresa Fernández de la Vega, perquè com ja sabeu ara és més valenciana que ningú ja que s’ha empadronat en Benaixida. Jo durant un moment en la visita de la vice-presidenta a Torrent vaig dubtar si també s’empadronaria a Sant Blai, per demostrar que és més torrentina que ningú. Serà per empadronar-se!!! Per Favor!! Que li ho pregunten a Fabra. Doncs al tema, si el ent públic valencià va fer un publirreportatge de Gonzalez Pons, de Maite (Que ja està empadronada i ja n’hi ha confiança) no va traure un minut. Serà perquè tenien presa.

I dos. Segon cotilleo. Açò de Sant Blai ho organitza l’Ajuntament amb la Esglèsia Sant Lluis Bertran de Torrent. Doncs atenció a la jugada de l’Alcaldessa. Maria José Català va i es reuneix amb el rector de l’esglèsia i li diu que vol que la misa major vaja per televisió, per Popular TV clar (una cadena de la conferència episcopal que ha rebut TDT en totes les autonomies on governa el PP). El pàrroc, que al pobre home açò de la política li dona prou igual, li diu que be. Arriben els de Popular Televisió planten un fum de càmeres pel mig de l’esglesia i el rector els diu que així no poden estar, s’indignen els televisius i se’n van. Maria José Català, que ja la va tindre en la cabalgada de reis jajajajajja que gran cabalgada la d’enguany!!!!, s’entera de la jugada telefona al pàrroc i li diu que l’any vinent no es farà Sant Blai a esta esglèsia (una tradició de varios segles). Conclusió: durant la misa major no assisteix cap regidor del PP i hi ha ple del PSOE!!! El món al revés!!!.

Ai com diu la tradició….Sant Blai Gloriòs, deixa’ns tranquils i endute’ls a tots!!!!!!

30 dies per a 43 morts

No m’agrada fer una valoració de les coses amb el forn encara calent. Crec que eixe és un dels vicis actuals del periodisme. En moltes ocasions hem deixat de ser mers testimonis de la realitat per a passar a ser “opinadors”. Acceptant i DEFENENT la idea de la necessitat d’un anàlisi de l’actualitat que vaja més enllà de la narració dels fets, em posicione en contra de la necessitat de tindre que opinar d’un succés, un fet, o un comportament com aquell que diu “en calent”. Esta posició respon, entre altres qüestions, a que en esta opinió serem quasi sempre injustos perquè ens faltaran dades. Cal tindre paciència. L’actualitat del dia a dia cal analitzar-la, no opinar al voltant d’ella.

Però ja ha passat un temps més que important per a començar a analitzar l’actuació d’uns i altres en relació a l’accident de metro a València. Acusacions de inoperància política i de falta de cura en el manteniment del transport públic per part de sindicats i partits en l’oposició; per contra, el Consell i Partit Popular acusen a estos de voler traure rèdit polític als morts. Vaja em sona.

Anem per parts. Camps allà pel mes d’abril anunciava unes inversions multimilionàries en la línea 1 del metro. Que casualitat. I ho feia en la línea 1, no en la dos ni en la tres, en la línea 1. Per a que fer inversions si s’encontra en tan bon estat? Unes inversions, per cert, irreals que no es faran efectives fins al 2011.

 

Anton i la “seua conselleria”

En onze anys de govern popular, tant amb Zaplana com amb Camps, hem pogut veure clar que allò de la inversió en política social i infraestructures bàsiques no és lo seu. Diguem-ne que els agraden més les superciutats, untar a Julio Iglesias i Jaime Morey (“vamos que yo estoy en política para forrarme boro”, Zaplana sic). Doncs esta tendència s’ha vist reflectida en la inversió realitzada per l’actual Consell en la Conselleria d’Infraestructures. Esta conselleria és de les que pitjor pressupost ha tingut durant estos tres anys i la que més diners ha perdut en inversió. De fet, en 2004 va pujar un 1’3% el pressupost mentre que la mitjana de la Generalitat era de’7 9%; en 2005 només es va incrementar en 0’3% quan la Generalitat registrava un augment del’9 7% i, finalment, en 2006 va pujar un 2’7% mentre que la Generalitat un 9’9%. El que suposa que la conselleria d’Infraestructures i Transport ha perdut 23’3 punts d’increment pressupostari, és a dir, més de 144’24 milions d’euros del pastís pressupostari. Com a conseqüència d’esta reducció els programes depenents de la conselleria han sofert greus reculades tant en inversió com en execució de carreteres, millores dels transports públics, en tramvies, ferrocarrils i polítiques d’aigua. Com heu observat no he volgut fer cap valoració personal de l’estat de la línea 1 del metro. Tots els que heu agafat alguna vegada estes “cafeteres” i després heu viatjat en la línea 3 o 5, sabeu de que estic parlant.

 

A d’açò cal afegir el comportament vergonyós del govern valencià en la RIDICULA comissió d’investigació creada ad hoc per al tema. Les conclusions populars d’esta comissió: el accident va ser “imprevisible i impensable”. Vostès, després de llegir les dades del paràgraf de dalt, creuen que va ser “imprevisible i impensable”? Doncs be, este accident “imprevisible i impensable” va ser objecte de 30 dies de preocupacions per al senyor Camps. 30 dies per a 43 morts, deplorable.

“Assumiràs la veu d’un poble i seràs per sempre poble” V.A.E.