Resaca electoral…

Vaig i torne. Sue i agafe una tovallola per secar-me la suor producte dels primers alts graus d’un estrany mes de juny que ens deixa elevades temperatures. Mire al meu voltant, pense i repense, em cabrege i em torne a cabrejar. El cos s’acostuma…que collons!!! no m’acostume a d’alguns polítics ¿valencians?. Política de tercera divisió, panda de golfos i lladres, sensevergonya, mal educats, corruptes, apàtrides acabats d’arribar més preocupats per ser ministres d’un govern estrany, encorbatats i especialment “entrajats”, miserables, odiadors del vostre País, afortunats en loteries, odiats pels vostres, considerats, tan sols considerats, per aquells que viuen al centre d’una meseta llunyana. Ja em teniu fins al collons!!! Els uns i els altres.

Una Qüestió personal

Eren Falles de 2003, arribava a casa un poc fart del soroll dels masclets, els petards i el rebombori habitual d’estes dates estridents, alhora que festives per a molts valencians. Tot i les festes de Sant Josep, un univers que estranyament m’ha cridat l’atenció mai, el meu cap donava voltes a l’actualitat. El Consell iniciava una investigació més important de la situació dels albergs valencians després del desastre de La Todolella, Pablo Laso era destituït com tècnic de Pamesa… Vaig encendre la televisió àvid no se molt be de què, o simplement com a mecanisme absurd, com un habitual ritual superficial que executes a l’arribada a la casa. Però el ritual va passar de ser superficial a un colp important d’atenció. Un home entrava a un hospital rodejat d’un important grup de gent que l’insultava reiteradament: – Assassí!!  La Comunitat de Madrid, amb Esperanza Aguirre al capdavant com a presidenta i Manuel Lamela com a consejero de Sanidad, destituïa a la cúpula de l’hospital Severo Ochoa de Leganés, arran d’una denúncia anònima sobre “una pràctica d’eutanàsia massiva” amb fins a 400 suposats casos d’homicidi. El consejero, Manuel Lamela, va donar credibilitat a la denúncia. En el centre de l’huracà es va situar al coordinador del servei d’Urgències, Luis Montes. Este home era el que aquell allau de gent cridava assassí.

 

Gener de 2008. Va i el Tribunal d’Instrucció número 7 de Leganés decideix esta setmana que de pràctica massiva d’eutanàsia res de res, de negligència mèdica res de res, de falta de professionalitat res de res… Vinga i ara que?? De moment el que era consejero de Sanidad ja no ho és i el nou, un tal Juan José Güemes, assenyala que la decisió que es va adoptar en el seu moment de destituir al doctor Luis Montes com coordinador d’Urgències de l’Hospital Sever Ochoa de Leganés va estar “ben presa” i no es va deure a “causes disciplinàries”, sinó a “raons organitzatives”. Unes raons organitzatives que  segons ell es deu a que el servei d’urgències de l’Hospital funciona ara millor…Vinga!!! Anem a continuar rascant. Segons assegura CCOO en la seua branca de Sanitat de la Comunidad  de Madrid les urgències han empitjorat de manera dràstica des de la destitució de Montes, de fet hui he tingut accés a una carta de la defensora del pacient al Consejero de Sanidad el senyor Güemes, deixe uns fragments:

 Habiendo tenido conocimiento de la inundaciones acaecidas esta madrugada en la urgencias del Hospital Severo Ochoa de Leganes , queremos manifestarle nuestra repulsa ante lo que consideramos un abandono de una instalaciones de un hospital tan emblemático como necesario para la población de Leganes y recordarle que no es el único en Madrid en esta lamentable situación.Mientras la Sra. Aguirre y Vd. mismo , sacan pecho inaugurando hospitales (por cierto incompletos o solo la piedra) , mientras otros se caen a pedazos , La Paz, Ramón y Cajal, Doce de Octubre, Puerta de Hierro , Gregorio Marañon, con necesidad de una remodelación en alguna de sus instalaciones para que no se caigan, por dar un ejemplo el Hospital Clínico San Carlos , con obras que llevan años sin que se vea el final de estas etc. etc.Es bochornoso que los pacientes además de las largas esperas en urgencias tengan que pasar por la lamentable situación, de ser trasladados, y los pocos trabajadores tengan al colapso de las urgencias también que atender a este tipo de eventualidades, por unas circunstancias totalmente previsibles, por el deterioro.Le instamos a ocuparse de los problemas de estos centros y las necesidades urgentes de adecuación de las zonas mas deterioradas (…)

Atentamente, Carmen Flores (presidenta)

Y si busquem més que trobem?? És curiós rascant i preguntant a periodistes i gent de Madrid m’asseguren que darrere de tot açò podria estar…la privatització. La defenestració i deixada d’un servei, l’ abandonament a la seua pròpia sort fins que el seu funcionament siga irresistible podria ser l’excusa perfecta per a privatitzar este servei??? Per a cedir-lo a determinats interessos???Tal vegada la clau d’este procés, basat en misterioses denuncies anònimes, hi ha que buscar-lo en la sanitat privada. Es difon com qui no vol el dubte entre els pacients, s’escampa la por entre els professionals i el més miserable de tot es juga amb els sentiments dels familiars dels malalts per diners. Espero que això no siga així.

I Esperanza que ha dit de tot açò?? Doncs que ella no te res personal contra els metges…

“Assumiràs la veu d’un poble i seràs per sempre poble” V.A.E,

 

Però de que estem parlant??

El més pur irrealisme i avantatgisme adherit al servilisme caspos d’una corrent mediàtica interesada i a la qual sense cap tipus de reflexió s’apunten milers (milions) de ciutadans pel simple fet d’atacar una idea d’estat polític que no és la seua. Això és el que està passant als últims dies a la corrent d’opinió espanyola. Molts són els ingredients que utilitzen distintes corrents (la més important d’elles alguns mass media espanyols, però no l’única) per atacar tot allò que ix de Catalunya. I ara com han hagut eleccions cal atacar al resultat d’elles o al pacte poselectoral TOTALMENT LEGÍTIM que ens deixarà un govern format amb tres partits polítics.

Als últims anys es va atacar l’executiu de Rodríguez Zapatero pels seus pactes amb Esquerra Republicana. “Nosotros pactabamos con el senyor Puyol, no con radicales” , va asegurar altiu, però farfallós com sempre, Mariano (tocamela con….) Rajoy. Mesos després el president del govern tancava un acord amb Mas per l’estatut català, de nou este Mag de la paraula (Salen unos hilillos de plastelina), critcaba a ZP. “Han vendido la unidad de Espanya!!!”. Però pactar amb CiU, no era pactar amb gent normal????

I ara després de les eleccions hem tornat a l’espectacle més bojornós dels últims anys. Ara resulta que aquell que trau més vots i escons ha de governar. Per quina regla de tres? Al PP, al govern valencià, i a un cor de gavines arremolinades davant el pesc sec que s’apunten a les calumnies de la dreta més coenta de la història, se’ls ocorre dir açò!! Doncs no, jo no em tapare el sol amb un dit, jo no m’a'puntaré als atacs irresponsables i en la majoria dels casos injustificats, a Esquerra Republicana. Si això fora així més del 80% del ajuntaments espanyols serien ingobernables, i molts d’ells amb coalicions del PP sense haver guanyat les eleccions.

Mira que intente buscar-li la part demoniaca a Carod-Rovira, però mira no l’he encontrat encara. L’unic que he encontrat és un polític que defensa les seues idees d’una manera democràtica i lliure, expressions drets que pel que pareix alguns els molesten, la democràcia i la llibertat.

“Assumiràs la veu d’un poble i seràs per sempre poble” V.A.E.

30 dies per a 43 morts

No m’agrada fer una valoració de les coses amb el forn encara calent. Crec que eixe és un dels vicis actuals del periodisme. En moltes ocasions hem deixat de ser mers testimonis de la realitat per a passar a ser “opinadors”. Acceptant i DEFENENT la idea de la necessitat d’un anàlisi de l’actualitat que vaja més enllà de la narració dels fets, em posicione en contra de la necessitat de tindre que opinar d’un succés, un fet, o un comportament com aquell que diu “en calent”. Esta posició respon, entre altres qüestions, a que en esta opinió serem quasi sempre injustos perquè ens faltaran dades. Cal tindre paciència. L’actualitat del dia a dia cal analitzar-la, no opinar al voltant d’ella.

Però ja ha passat un temps més que important per a començar a analitzar l’actuació d’uns i altres en relació a l’accident de metro a València. Acusacions de inoperància política i de falta de cura en el manteniment del transport públic per part de sindicats i partits en l’oposició; per contra, el Consell i Partit Popular acusen a estos de voler traure rèdit polític als morts. Vaja em sona.

Anem per parts. Camps allà pel mes d’abril anunciava unes inversions multimilionàries en la línea 1 del metro. Que casualitat. I ho feia en la línea 1, no en la dos ni en la tres, en la línea 1. Per a que fer inversions si s’encontra en tan bon estat? Unes inversions, per cert, irreals que no es faran efectives fins al 2011.

 

Anton i la “seua conselleria”

En onze anys de govern popular, tant amb Zaplana com amb Camps, hem pogut veure clar que allò de la inversió en política social i infraestructures bàsiques no és lo seu. Diguem-ne que els agraden més les superciutats, untar a Julio Iglesias i Jaime Morey (“vamos que yo estoy en política para forrarme boro”, Zaplana sic). Doncs esta tendència s’ha vist reflectida en la inversió realitzada per l’actual Consell en la Conselleria d’Infraestructures. Esta conselleria és de les que pitjor pressupost ha tingut durant estos tres anys i la que més diners ha perdut en inversió. De fet, en 2004 va pujar un 1’3% el pressupost mentre que la mitjana de la Generalitat era de’7 9%; en 2005 només es va incrementar en 0’3% quan la Generalitat registrava un augment del’9 7% i, finalment, en 2006 va pujar un 2’7% mentre que la Generalitat un 9’9%. El que suposa que la conselleria d’Infraestructures i Transport ha perdut 23’3 punts d’increment pressupostari, és a dir, més de 144’24 milions d’euros del pastís pressupostari. Com a conseqüència d’esta reducció els programes depenents de la conselleria han sofert greus reculades tant en inversió com en execució de carreteres, millores dels transports públics, en tramvies, ferrocarrils i polítiques d’aigua. Com heu observat no he volgut fer cap valoració personal de l’estat de la línea 1 del metro. Tots els que heu agafat alguna vegada estes “cafeteres” i després heu viatjat en la línea 3 o 5, sabeu de que estic parlant.

 

A d’açò cal afegir el comportament vergonyós del govern valencià en la RIDICULA comissió d’investigació creada ad hoc per al tema. Les conclusions populars d’esta comissió: el accident va ser “imprevisible i impensable”. Vostès, després de llegir les dades del paràgraf de dalt, creuen que va ser “imprevisible i impensable”? Doncs be, este accident “imprevisible i impensable” va ser objecte de 30 dies de preocupacions per al senyor Camps. 30 dies per a 43 morts, deplorable.

“Assumiràs la veu d’un poble i seràs per sempre poble” V.A.E.