Nadal de tradicions

Hui una nadalenca, com no podia ser d’altra manera, així també caic en la temptació hortera de parlar del Nadal…

Sovint les grans festivitats, com el Nadal, amaguen darrere tradicions seculars culturals dels pobles que són oblidades, desapareixen o ignorades per desconeixement de la gent. El nostre País ha viscut i crescut secularment dins d’una cultura i tradició d’arrel cristina innegable que ha impregnat part de les nostres tradicions més antigues i que ens ha donat part del segell que tenim com a poble. El misteri d’Elx, la Muixeranga d’Algemesí o la Foguera de Sant Antoni de Canals són, tan sols, alguns dels exemples més propers que tenim al País Valencià però que s’estenen també al Principat i a les Illes Balears.

I el Nadal ens deixa una d’eixes perletes d’una de les tradicions, El Cant de la Sibil·la, un anunci de la fi del món. És el drama més antic que ningú coneix, tan sols sabem que ja es cantava a Ripoll el segle X. Sembla que deriva de les homilies nadalenques que volien convèncer els descreguts del retorn de Crist. Fins al segle XIII es cantava en llatí però poc a poc es va anar adaptant al català, a l’occità i al francès.

 

Aquest drama litúrgic i de cant gregorià s’interpreta a tot arreu dels Països Catalans. El Cant de la Sibil·la es representa regularment a Ontinyent des de l’any 2000, any en que es representà dos vegades, gener i desembre. Es celebra el 22 de desembre a les 20.30h tots els anys. A Ontinyent, apart del Cant de Sibil·la, s’interpreta també la Dansa de la Mort, realitzada pel Grup de Danses Ontinyent. També el podem escoltar esta nit a les esglésies de Mallorca (entre les quals destaca la catedral de Palma) i l’Alguer. Es té notícia de la seva interpretació durant l’edat mitjana a moltes seus de la Corona d’Aragò (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments del text. A més, n’existeixen versions en llatí i provençal.

Actualment el cant s’ha recuperat en bastants poblacions de les nostres terres, sempre a partir de les restes trobades, especialment a partir del Cantorale Mallorquí del segle XV, però també dels escrits de les Catedrals de Vic, Girona i València. De tot el conjunt de sibil·les cantades en la nostra llengua, la més evolucionada és la de la Catedral de Mallorca. També cal destacar les que es representen en Gandia, Sueca, Algemesí i, com no, Ontinyent.

 

EL CANT DE LA SIBIL·LA A LA SEU DE PALMA

INQUIET

Sovint les coses més xicotetes acaben convertint-se en grans. Tal vegada, no en dins d’un àmbit relacionat amb la grandària, però si per la seua vàlua. Han passat quatre anys i podem treure una conclusió: hem aprés a fer l’Inquiet. Este meravellós invent, que de manera furtiva s’ha col·lat en cadascuna de les nostres vides i que sense adonar-nos ens ha donat alguns mals de cap, ens ha fet sentir-nos especials, tant de manera individual com col·lectiva. I ho som perquè ningú mai s’havia atrevit a fer el que nosaltres fem. Hem estat els primers en atrevir-se, no tan sols a fer un festival de cinema en valencià, no tan sols a fer-lo des d’un poble de l’horta sinó també, a fer cinema amb una concepció cultural i de PAÍS extraordinària que ens ha portat a tindre reconeixements de tots els territoris de parla comuna (dels TRES governs de signe polític diferent), i el que és més important, de gran part de la societat valenciana mitjançant els mitjans de comunicació.

Tota la gent que ha fet possible l’Inquiet (des de tots aquells que ajudaren de valent en aquella aventura de la primera edició fins als professionals de la quarta) deguem de sentir-nos orgullosos per haver estat capaços de fer història. Açò pot sonar grandiloqüent, vanitós o fins i tot fanfarró, però xics i xiques hem fet història. Enhorabona.

Ell és l’autoritat

És el que té l’autoritat. Aquell que pot fer el que li ve en gana i pot tindre poder i arrastrar a la gent en tan sols un moviment, un crit de veu o una mirada, té un do especial, alguna cosa sobrenatural, té autoritat. Cinc colps de veu seguits per a posar-se en la butxaca al Nou Camp, això va tardar Bruce Springsteen. “Hola Barcelona” (x5) i 90.000 persones es van entregar a una voluntat col·lectiva irradiant d’il·lusió que va contaminar i embogir a tots durant 180 màgics minuts, inoblidables i de rock and roll pur i dur. Un 180 minuts que es multiplicarien per dos, al dia següent Bruce Springsteen va tornar a omplir el Camp Nou, és el primer artista que ho fa en la història.

De negre riguros amb les mans en l’aire i amb el seu mític No surrender, Springsteen va iniciar una nit que serà recordada com a màgica en la història musical de Barcelona. En tan sols 15 minuts, amb talls com Out in the street o Magic, va disposar de la voluntat de la gent de Barcelona, però això no és difícil. La relació entre Barcelona i Springsteen, de segur, que es situarà entre les mítiques relacions d’amor de la història, a l’altura de Hamlet i Ofelia, Helena de Troya i Paris o Ana Karenina i el Comte Alexei Vronsky…

La nit màgica, el feed back amb l’atmosfera i l’escenari pujaren uns quants graus més en cadascuna de les decisions preces pel de Nova Jersei. El contacte amb el públic, el repertori elegit i el no elegit (mítica la seua tria de cançons a través dels cartells entregats pels fans a peu d’escenari), la compenetració amb la E Street Band i les continues picades d’ullet a l’idioma català. No va parar de tindre gestos amb els fans, de picar les seues mans, d’apropar-se i engolir, alhora que incrementar, la passió que demostraren per ell. Minut darrere minut va demostrar la seua autoritat…perque al cap i a la fi és el cap, és The Boss, no?

Cantautors a Torrent 2008

Ara una d’actualitat. Deixem de banda l’opinió per recomanar-vos que este dissabte us passeu per un lloc fantàstic amb un bon ambient. La gent del col·lectiu El Safranar de Torrent organitza un any més el Festival de Cantautors de Torrent. Ho fan al Parc de Trenor -lloc que debeu visitar sense excusa- amb un cartell de luxe. L’incombustible Miquel Gil, el socarrat Feliu Ventura i una nova promesa lleidatana Meritxell Gené. Em costa que han tingut que lluitar prou amb el govern de Maria José Català (PP) per a incloure este esdeveniment dins del programa oficial de les festes de la població. Així que no ens ho podem perdre.

 Sort amics i per molts anys més!!!

CANTAUTORS A TORRENT 2008

Diumenge 20 de juliol, 22:30 hores
Hort de Trénor, Torrent (l’Horta-Sud)

"Assumiràs la veu d’un poble…"

Una de les meues grans passions és la meua terra, les seues gents, la seua història. Un dels meus poetes favorits, Vicent Andrés Estellés, assegura a un dels seus poemes: “Assumiràs la veu d’un poble i seràs per sempre poble”. Estellés és conegut per el poeta dels sentiments, i este periodista burjassoter, plasma la necessitat que tenim els comunicadors d’assumir la veu del nostre poble, i per tant la seua història. Este cartell de Renau representa un dels icons més importants del cartellisme valencià modernista. La València republicana va encarregar a Josep Renau, un dels cartellistes més importants de l’època, este dibuix per promocionar la inauguració de la mítica piscina balneari de les arenes, un lloc ara venut a l’especulació urbanística del nostre litoral. El cartell representa per tant una part important de la nostra història, i per a mi un gran record personal i sentimental.

“Assumiràs la veu d’un poble i seràs per sempre poble” V.A.E.