Nadal de tradicions

Hui una nadalenca, com no podia ser d’altra manera, així també caic en la temptació hortera de parlar del Nadal…

Sovint les grans festivitats, com el Nadal, amaguen darrere tradicions seculars culturals dels pobles que són oblidades, desapareixen o ignorades per desconeixement de la gent. El nostre País ha viscut i crescut secularment dins d’una cultura i tradició d’arrel cristina innegable que ha impregnat part de les nostres tradicions més antigues i que ens ha donat part del segell que tenim com a poble. El misteri d’Elx, la Muixeranga d’Algemesí o la Foguera de Sant Antoni de Canals són, tan sols, alguns dels exemples més propers que tenim al País Valencià però que s’estenen també al Principat i a les Illes Balears.

I el Nadal ens deixa una d’eixes perletes d’una de les tradicions, El Cant de la Sibil·la, un anunci de la fi del món. És el drama més antic que ningú coneix, tan sols sabem que ja es cantava a Ripoll el segle X. Sembla que deriva de les homilies nadalenques que volien convèncer els descreguts del retorn de Crist. Fins al segle XIII es cantava en llatí però poc a poc es va anar adaptant al català, a l’occità i al francès.

 

Aquest drama litúrgic i de cant gregorià s’interpreta a tot arreu dels Països Catalans. El Cant de la Sibil·la es representa regularment a Ontinyent des de l’any 2000, any en que es representà dos vegades, gener i desembre. Es celebra el 22 de desembre a les 20.30h tots els anys. A Ontinyent, apart del Cant de Sibil·la, s’interpreta també la Dansa de la Mort, realitzada pel Grup de Danses Ontinyent. També el podem escoltar esta nit a les esglésies de Mallorca (entre les quals destaca la catedral de Palma) i l’Alguer. Es té notícia de la seva interpretació durant l’edat mitjana a moltes seus de la Corona d’Aragò (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments del text. A més, n’existeixen versions en llatí i provençal.

Actualment el cant s’ha recuperat en bastants poblacions de les nostres terres, sempre a partir de les restes trobades, especialment a partir del Cantorale Mallorquí del segle XV, però també dels escrits de les Catedrals de Vic, Girona i València. De tot el conjunt de sibil·les cantades en la nostra llengua, la més evolucionada és la de la Catedral de Mallorca. També cal destacar les que es representen en Gandia, Sueca, Algemesí i, com no, Ontinyent.

 

EL CANT DE LA SIBIL·LA A LA SEU DE PALMA