INQUIET

Sovint les coses més xicotetes acaben convertint-se en grans. Tal vegada, no en dins d’un àmbit relacionat amb la grandària, però si per la seua vàlua. Han passat quatre anys i podem treure una conclusió: hem aprés a fer l’Inquiet. Este meravellós invent, que de manera furtiva s’ha col·lat en cadascuna de les nostres vides i que sense adonar-nos ens ha donat alguns mals de cap, ens ha fet sentir-nos especials, tant de manera individual com col·lectiva. I ho som perquè ningú mai s’havia atrevit a fer el que nosaltres fem. Hem estat els primers en atrevir-se, no tan sols a fer un festival de cinema en valencià, no tan sols a fer-lo des d’un poble de l’horta sinó també, a fer cinema amb una concepció cultural i de PAÍS extraordinària que ens ha portat a tindre reconeixements de tots els territoris de parla comuna (dels TRES governs de signe polític diferent), i el que és més important, de gran part de la societat valenciana mitjançant els mitjans de comunicació.

Tota la gent que ha fet possible l’Inquiet (des de tots aquells que ajudaren de valent en aquella aventura de la primera edició fins als professionals de la quarta) deguem de sentir-nos orgullosos per haver estat capaços de fer història. Açò pot sonar grandiloqüent, vanitós o fins i tot fanfarró, però xics i xiques hem fet història. Enhorabona.