Sant Blai gloriòs…..

Enguany com mana la tradició el torrentins i les torrentines ens vam fer al carrer per celebrar el tradicional porrat de Sant Blai, però enguany va ser més divertit que mai. I és que es juntaven molts ingredients per fer més divertit una festivitat que te com a principal plat una mena de fira comarcal on s’exposen productes de la comarca, es promocionen comerços i es troben atraccions per als més menuts. Però este serà recordat com el primer Sant Blai del PP, i com el Sant Blai dels candidats. Vos conte diverses historietes polítiques de la festa.

Resulta que després de molt de temps oblidat Torrent es va convertir en un epicentre polític. Els dos candidats del PP i PSOE (o PPSOE que és el mateix) per la circumscripció de València es passaren per la capital de l’Horta sud. El més matiner va ser Esteban Gonzalez Pons (pulseritas que és com li deien les xicones del seu gabinet quan va ser conseller portanveu, no se perquè pregunteu a d’elles). El polític del Partido Popular, acompanyat per la nostra jove alcaldessa, Maria Jose Català (ara parlaré d’ella), va assistir a una carrera de cotxes en l’avinguda. Que va dir de Torrent?? Res de res, el seu discurs habitual al voltant de l’aigüa. Em compten gent proper al PP de Torrent que el candidat estava molt preocupat per l’assistència de Canal 9 a la seua visita torrentina. Per l’amor d’un cerdo!!!!! Però com anaven a faltar. Doncs no, no faltà l’ent de tots els valencians. Be de tots menys de Maria Teresa Fernández de la Vega, perquè com ja sabeu ara és més valenciana que ningú ja que s’ha empadronat en Benaixida. Jo durant un moment en la visita de la vice-presidenta a Torrent vaig dubtar si també s’empadronaria a Sant Blai, per demostrar que és més torrentina que ningú. Serà per empadronar-se!!! Per Favor!! Que li ho pregunten a Fabra. Doncs al tema, si el ent públic valencià va fer un publirreportatge de Gonzalez Pons, de Maite (Que ja està empadronada i ja n’hi ha confiança) no va traure un minut. Serà perquè tenien presa.

I dos. Segon cotilleo. Açò de Sant Blai ho organitza l’Ajuntament amb la Esglèsia Sant Lluis Bertran de Torrent. Doncs atenció a la jugada de l’Alcaldessa. Maria José Català va i es reuneix amb el rector de l’esglèsia i li diu que vol que la misa major vaja per televisió, per Popular TV clar (una cadena de la conferència episcopal que ha rebut TDT en totes les autonomies on governa el PP). El pàrroc, que al pobre home açò de la política li dona prou igual, li diu que be. Arriben els de Popular Televisió planten un fum de càmeres pel mig de l’esglesia i el rector els diu que així no poden estar, s’indignen els televisius i se’n van. Maria José Català, que ja la va tindre en la cabalgada de reis jajajajajja que gran cabalgada la d’enguany!!!!, s’entera de la jugada telefona al pàrroc i li diu que l’any vinent no es farà Sant Blai a esta esglèsia (una tradició de varios segles). Conclusió: durant la misa major no assisteix cap regidor del PP i hi ha ple del PSOE!!! El món al revés!!!.

Ai com diu la tradició….Sant Blai Gloriòs, deixa’ns tranquils i endute’ls a tots!!!!!!

De cultures i incultures

Deixe el article d’opinió que vaig escriure en el darrer número del XOC, la revista cultural que editem a la Regidoria de Cultura, Joventut i Promoció Lingüística.  Aquells que em coneixen ja saben a qui va dedicat…

“El camí recorregut per la nostra societat ha tingut una evolució constant en les distintes etapes de la nostra història. L’antiguitat va dur l’esplendor de Roma i Grècia, l’època medieval la consolidació d’Europa i l’eclosió de l’orient, l’edat moderna la Il·lustració i la caiguda dels absolutismes, i l’època contemporània l’evolució en els camps científics i socials. Este últim  aspecte ha estat bàsic en l’augment de les llibertats socials de les persones, especialment en les que fan referència a les d’expressió, pensament i ideologia. 

El passat mes, la Unió Europea feia públic un augment de la intolerància a Espanya, vinculat a diferents factors que actuen hui per hui dins de la nostra societat. Les actuacions d’intolerància  pel que fa a la diferència racial, religiosa o ideològica s’han multiplicat en una societat cada vegada més diversa en totes estes vessants. En els darrers temps, les diferents ideologies han elaborat els seus discursos entorn a la denigració discursiva, en moltes ocasions física per part dels més radicals, d’aquell que no pense com u mateix. Este fet suposa, sense cap dubte, la destrucció total dels principis democràtics davant dels quals es construeix una societat estructurada en els fonaments del respecte i la tolerància cap als altres, al cap i a la fi cap a la societat. Resulta curiós per tant, apreciar amb la facilitat que algunes persones empren termes desqualificatius cap a d’aquelles cultures diferents a les que anomenen amb una facilitat tremenda com incultures, però també resulta curiós observar com aquells, que amb més freqüència empren estes paraules i tenen estes actituds, són els mateixos que deneguen la seua pròpia cultura per desconeixement, però sobretot per intolerància”.

Vos deixe també un enllaç per a que us descarregueu el XOC.

 

XOC GENER-MARÇ