DISSABTE I BON DIA

Dissabte i bon dia. A males penes vaig aconseguir depositar un dels meus peus en terra. No ho podia creure, després d’una setmana d’entrevistes, cridades per teléfon i uns quants mals de cap, havia arribat el cap de setmana. No tenia res pensat per al dissabte així que vaig decidir que fer mentre em dutxava. No vaig tardar en concloure que baixaria cap al poble a fer-me un cafenet mentre llegia la premsa i passajava pel meu Torrent.

La compra de premsa dels caps de setmana és tot un mon!! Vaig entrar al quiosc predispossat a informar-me d’allò que passava al mon, però mitjançant llegia els diaris entenia menys el que passava. El Pais parlava de la magnificència del govern de Zapatero en nose quina llei de tipus social; més del mateix vaig pensar, així que vaig girar a la dreta (que curiositat) la meua mirada per trobar-me de cop El Mundo. Pedro Jota, entre Corpiño y Corpiño, donava llum a una nova teoria conspiratoria del 11-M, a la vegada que anunciava un article de opinió de Federico Jiménez Lozanitos. “Però que vols que se te talle la llet del tallat o que!!!”, vaig deduïr habilment. Així que vaig mirar cap avall, un al costat de l’altre ABC i La Razon, el primer portada per a l’anunci dels princeps d’Asturies (els amics de Sabina) de la seua segona filla, i el segon portada amb foto-muntantge amb Zapatero en una desfilada del dia de l’orgull gai. Vaig optar per no comprar el Levante-EMV, em sabia de memòria el que posava, a més et regalaven no se quants milers i milions de fascícles d’una col·lecció al voltant del sexe de les granotes del riu Millars. Així que mira, “una vez al año no hace daño!!” i vaig agafar Las Provincias, però la lectura del titular de portada em va fer tornar-lo a deixar al mateix lloc: “Un grupos de jóvenes radicales catalanistas e independentitas, ensucian la plaza de la Virgen con sus banderas y sus cantos de guerra”. Lleg, home això està lleg… i el vaig deixar ja tindria un altre moment de l’any per a impregnar-me de sabiduria amb la gent de Federico Doménech. Ja quasi sense alè pensant que no trobaria res per llegir en el desdijuni, i quasi mirant el Hola i Diez Minutos de reüll, em vaig topar amb un capçalera blava (PERO BEN BLAVA EEEE!!) nova per als meus ulls. Naixia “VALÉNCIA HUI” (ostia que no m’he equivocat en l’accent ho escriuen així!!!). Sense pensar-me-ho dos vegades vaig agafar la publicació i vaig deixar el Euro damunt del taulell del simpàtic quiosquer (que gran espècie la dels quiosquers). No vaig pegar ull al diari fins arribar a la cafeteria, volia llegir-lo amb tranquilitat sense agobis i amb el sabor del café amb llet.

-Nena un café amb llet i un donuts blanc, per favor.

La xicona va afermar amb abnegació la meua proposta culinaria i va tardar menys de dos minuts en deixar-me servit. Així que vaig agafar decidit la meua publicació, el llibre de la sabiduría, el ABC dels periodistas, EL DIARI!!!! Una extranya sensació va recorrer la meua esquena, el ull esquerre es va tancar i obrir amb nerviosisme, inclus els calçotets que duia, responent a l’estat en que m’encontrava, es van clavar pel mig del cul. En aquella situació, més descolocat que Fraga caçant quan s’enfonava el Prestige, vaig poder respondre tímidament duent-me la ma al front i rascant-me’l. “El Tripartito destina 635.000 euros a catalanizar Valencia” Subtítol: “Mientras, el valencianismo cultural sólo recibe algunas limosnas en la Comunidad Valenciana”. “Ja estem ahí, xe però açò es precís!!”. Vaig començar a entendre algunes coses quan la meua vista es va desplaçar cap amunt i va llegir Director: Baltasar Bueno.

Em donava por, molta por obrir aquelles fulles…tindria alguna columna d’opinió Maria Consuelo Reyna???; Hi hauria una nova entrega de El Cabinista???, Garcia Sentandreu ficaria publireportatges???……..

“Assumiràs la veu d’un poble i seràs per sempre poble” V.A.E.