Barcelona

Moltes i antiges civilitzacions van fonamentar part del seu pensament i de la seua raó de ser en la búsqueda d’un paradís, d’un lloc d’equilibri espiritual, d’atmòsfera atrevida i de llibertat. Les circumstàncies ens condueixen per camins que sovint es creuen, fent-nos tornar enrrere, tots tenim algun lloc en especial que sempre en ha marcat, i al voltant del qual sempre hem somniat.

Barcelona, la seua gent, els seus carrers, el seu eixample, Gràcia, el Gòtic, la nova façana marítima. Esta meravollasa ciutat ha marcat en moltes ocassions la meua vida, unes de manera intencionada, i altres moltes sense adonar-me. Jo vaig crèixer somniant ser Pitus i construir-me un zoo al just mig de Barcelona, jo vaig madurar i aprendre a pensar amb la Colometa, a volar en llibertat per la plaça del Diamant.

A Barcelona em vaig deixar un dels records més entranyables de la meua infància, recorrer els carrers d’aquella gran ciutat va supondre per a un xiquet de Torrent de 3 anys una experiència inoblidable; allí ens va portar el camí de la necessitat, el camí d’obrir-nos pas en les dificultats que ens va marcar la vida, i Barcelona ens va acollir. Curiosament 25 anys després ens ha tornat a passar el mateix, nosaltres hem canviat ella nom, ens torna a acollir igual.

A Barcelona tinc un dels millors records de una de les persones més importants de la meua vida. No mai oblidaré aquella fosca i freda nit a la muntanya de Montjuic amb els punys en alt, no mai oblidaré.

A Barcelona em vaig enamorar d’ella, de la meua ella, com un boig, com un autèntic boig. Els seus carrers van fer que experimentarà allò que mai havia notat. Aquells meravollosos dies seran inoblidables, Barcelona sempre em portarà el seu perfum i el seu record, i això és el poc que em queda d’ella.

He desitjat en tornar una i altra vegada a xafar els teus carrers, a respirar-te, a sentir-te, a gaudir-te, ha fer-te xicoteta i guardar-te en mi, Barcelona.

“Assumiràs la veu d’un poble i seràs per sempre poble” V.A.E.

Però de que estem parlant??

El més pur irrealisme i avantatgisme adherit al servilisme caspos d’una corrent mediàtica interesada i a la qual sense cap tipus de reflexió s’apunten milers (milions) de ciutadans pel simple fet d’atacar una idea d’estat polític que no és la seua. Això és el que està passant als últims dies a la corrent d’opinió espanyola. Molts són els ingredients que utilitzen distintes corrents (la més important d’elles alguns mass media espanyols, però no l’única) per atacar tot allò que ix de Catalunya. I ara com han hagut eleccions cal atacar al resultat d’elles o al pacte poselectoral TOTALMENT LEGÍTIM que ens deixarà un govern format amb tres partits polítics.

Als últims anys es va atacar l’executiu de Rodríguez Zapatero pels seus pactes amb Esquerra Republicana. “Nosotros pactabamos con el senyor Puyol, no con radicales” , va asegurar altiu, però farfallós com sempre, Mariano (tocamela con….) Rajoy. Mesos després el president del govern tancava un acord amb Mas per l’estatut català, de nou este Mag de la paraula (Salen unos hilillos de plastelina), critcaba a ZP. “Han vendido la unidad de Espanya!!!”. Però pactar amb CiU, no era pactar amb gent normal????

I ara després de les eleccions hem tornat a l’espectacle més bojornós dels últims anys. Ara resulta que aquell que trau més vots i escons ha de governar. Per quina regla de tres? Al PP, al govern valencià, i a un cor de gavines arremolinades davant el pesc sec que s’apunten a les calumnies de la dreta més coenta de la història, se’ls ocorre dir açò!! Doncs no, jo no em tapare el sol amb un dit, jo no m’a'puntaré als atacs irresponsables i en la majoria dels casos injustificats, a Esquerra Republicana. Si això fora així més del 80% del ajuntaments espanyols serien ingobernables, i molts d’ells amb coalicions del PP sense haver guanyat les eleccions.

Mira que intente buscar-li la part demoniaca a Carod-Rovira, però mira no l’he encontrat encara. L’unic que he encontrat és un polític que defensa les seues idees d’una manera democràtica i lliure, expressions drets que pel que pareix alguns els molesten, la democràcia i la llibertat.

“Assumiràs la veu d’un poble i seràs per sempre poble” V.A.E.

Ja estic ací

Després d’un temps apartat d’estes línees em torne a ficar les piles en este el meu blog. Moltes, afortunadament, han sigut les raons que m’han tigut apartat d’estes línees; però ara ja tornaré a tindre temps per a poder comentar l’actualitat des de el meu punt de vista.

“Assumiràs la veu d’un poble i seràs per sempre poble” V.A.E.