En vore’ns junts!!!

Després de unes setmanes de vacances, acarem el final amb el gran viatge de l’estiu. Dilluns “parto hacia otros lares”; merescut descans per agafar forces per al que vindrà després. Un any especialment important i il·lusionant per a un servidor. Per este motiu no podré comentar el partit de tornada de la prèvia de la Lliga de Campions (Ai mare!! Estic cagat!!!), ni el partit de la primera jornada davant el Real Betis a l’estadi. Com deia abans fins al proper mes de juliol tinc per davant il·lusionants projectes personals i professionals. Serà la meua segona temporada a Ràdio l’Om, amb l’objectiu de fer funcionar molt millor els informatius de la casa. Ganes i bona gent n’hi ha, ens tindrà que acompanyar una miqueta de sort, sense dubte. Fira Agrícola, Inquiet, teatre local, Intracity, actualitat sobre emissores locals, però sobre tot les tant important Eleccions municipals i autonòmiques del Maig marcaran l’agenda setting d’enguany. Com deia abans il·lusió, bona gent i moltes ganes de treballar molt be no falten ni faltaran, en eixe sentit em considere un privilegiat. Però de moment….me’n vaig a recórrer Espanya… BON VOYAGE!!!!!!!!!!!!

“Assumiràs la veu d’un poble i seràs per sempre poble” V.A.E.

Violència al futbol. Què fan els directius?

8 de desembre de 1998, el toc a morts tornava, una vegada més, a ressonar als estadis de futbol. Eixa vegada va ser a Madrid, que més dona, podria haver sigut a Santiago de Compostela, Barcelona o Buenos Aires. El cor d’Aitor Zabaleta deixava de bategar a causa d’una punyalada plena d’odi al distint, dirigida per la ment criminal d’un fanàtic i empunyada per un assassí. La societat espanyola es va veure paralitzada per l’horror, trastornada per el fet vora al Manzanares. Una setmana, dos setmanes…un mes, més no; després esta tragèdia passaria a la històrica crònica negra dels espanyols, a una memòria col·lectiva d’una societat que durant moltes vegades en la seua història ha preferit cicatritzar les seues ferides, però no curar-les.

Hui m’he assabentat que l’assassí de Aitor Zabaleta, tindrà tres dies de permís després de 6 anys de càrcer i amb una condemna de 17 anys. No entraré a valorar la capacitat/adequació de la justícia en el fet, sinó en la tolerància de la majoria de directives cap a estos grups feixistes, racistes, homofòbics, ultradretans….

Ricardo Guerra és l’assassí d’Aitor Zabaleta (no el presumpte, sinó l’assassí), que va ser condemnat per un jurat popular. Esta persona, condemnada per assassínat, perteneix al grup “Bastión 1903”, grup radical que s’inclou dins de la formació “Frente Atlético”. Este grup ha sigut subvencionat, ajudat i mantingut durant molts anys per l’Atlético de Madrid quan el seu president era Jesús Gil i Gil. Milions i milions de les arques matalasseres per a subvencionar els actes i comportaments vandàlics i delictius d’esta gentola. Tal vegada, dins de la injustícia que es produeix en la eixida al carrer d’este personatge açò no és el més greu. Qualsevol de les persones que formen part d’este grup podria tornar a fer el que ha fet este assassí.

Agafen el futbol, una plataforma ideal publicitària, per a promocionar els seus acte vandàlics. Quan els presidents dels clubs seran conscients de la importància social que te el seu càrrec? Quan els dirigents es ficaran mans a l’obra per eradicar a estos subjectes dels camps de futbol? De moment, tan sols Joan Laporta ho ha fet.

Yomus i VCF
Conec molt be el VCF, molt be el seu particular “estil de vida” dins d’una societat, la valenciana, acostumada a jocs florals, “bailes regionales” i poc madurada en la defensa dels temes col·lectius. El grup “Ultra Yomus” ha campat pel valencianisme en els últims anys amb una impunitat reialment vergonyosa. Amb comportament antiesportius, racistes i intolerants que CAP dels Consells d’administració dels últims 15 anys ha volgut castigar.

El passat any, al juny de 2005, la “Comisión Ativiolencia” remetia una carta al capità del VCF, David Albelda, en la que expressava “«la seua preocupació pel gest dels jugadors de lliurar les camisetes a integrants d’un grup ultra i sol·licita que s’adopten les mesures necessàries perquè este tipus d’actuacions no es repetixen en el futur». El periodista que escriu estes línees va abordar Vicente Rodríguez per a preguntar-li al voltant del tema, la seua resposta va ser clara: “Yo le doy la camiseta a quien me da la gana, no tengo que dar explicaciones a nadie”.

El comportament d’este grup ha fet pales el seu tarannà i la seua manera d’entendre el futbol. Faré un resum d’alguns del incidents que estos personatges van fer durant 2005:

<!–[if !supportLists]–>- <!–[endif]–>Dissabte 8 de gener: Després de l’encontre entre VCF i LUD presumptes radicals de la penya Yomus ataquen a ultres del LUD en un pub proper a Mestalla.

<!–[if !supportLists]–>- <!–[endif]–>Dijous 13 de Maig: Condemnen a quatre membres de Yomus a dos anys de presó per lesionar a diversos policies durant el partit de Supercopa de 2005.

<!–[if !supportLists]–>- <!–[endif]–>Diumenge 16 de maig: Durant el partit que va enfrontar al VCF amb l’Espanyol a l’estadi Lluis Companys, la “Peña Yomus” va entonar càntics racistes contra el porter Kameni.

<!–[if !supportLists]–>- <!–[endif]–>Diumenge 22 d’abril: Yomus fa apologia de l’assassinat de Guillem Agulló. El grup ultra ensenya un cartell en el que es podia llegir “Montanejos 93” i que va ser exposat junt a banderes de la dictudura franquista, a més de proferir crits racistes i altra apologia de la violència. Eixa mateixa nit s’acaren en gran part del planter valencianista a l’aparcament de Mestalla.

El Consell d’administració del VCF no diu res, l’agrupació de Penyes no els expulsa de l’entitat. Fins a quant?

“Assumiràs la veu d’un poble i seràs per sempre poble” V.A.E.

30 dies per a 43 morts

No m’agrada fer una valoració de les coses amb el forn encara calent. Crec que eixe és un dels vicis actuals del periodisme. En moltes ocasions hem deixat de ser mers testimonis de la realitat per a passar a ser “opinadors”. Acceptant i DEFENENT la idea de la necessitat d’un anàlisi de l’actualitat que vaja més enllà de la narració dels fets, em posicione en contra de la necessitat de tindre que opinar d’un succés, un fet, o un comportament com aquell que diu “en calent”. Esta posició respon, entre altres qüestions, a que en esta opinió serem quasi sempre injustos perquè ens faltaran dades. Cal tindre paciència. L’actualitat del dia a dia cal analitzar-la, no opinar al voltant d’ella.

Però ja ha passat un temps més que important per a començar a analitzar l’actuació d’uns i altres en relació a l’accident de metro a València. Acusacions de inoperància política i de falta de cura en el manteniment del transport públic per part de sindicats i partits en l’oposició; per contra, el Consell i Partit Popular acusen a estos de voler traure rèdit polític als morts. Vaja em sona.

Anem per parts. Camps allà pel mes d’abril anunciava unes inversions multimilionàries en la línea 1 del metro. Que casualitat. I ho feia en la línea 1, no en la dos ni en la tres, en la línea 1. Per a que fer inversions si s’encontra en tan bon estat? Unes inversions, per cert, irreals que no es faran efectives fins al 2011.

 

Anton i la “seua conselleria”

En onze anys de govern popular, tant amb Zaplana com amb Camps, hem pogut veure clar que allò de la inversió en política social i infraestructures bàsiques no és lo seu. Diguem-ne que els agraden més les superciutats, untar a Julio Iglesias i Jaime Morey (“vamos que yo estoy en política para forrarme boro”, Zaplana sic). Doncs esta tendència s’ha vist reflectida en la inversió realitzada per l’actual Consell en la Conselleria d’Infraestructures. Esta conselleria és de les que pitjor pressupost ha tingut durant estos tres anys i la que més diners ha perdut en inversió. De fet, en 2004 va pujar un 1’3% el pressupost mentre que la mitjana de la Generalitat era de’7 9%; en 2005 només es va incrementar en 0’3% quan la Generalitat registrava un augment del’9 7% i, finalment, en 2006 va pujar un 2’7% mentre que la Generalitat un 9’9%. El que suposa que la conselleria d’Infraestructures i Transport ha perdut 23’3 punts d’increment pressupostari, és a dir, més de 144’24 milions d’euros del pastís pressupostari. Com a conseqüència d’esta reducció els programes depenents de la conselleria han sofert greus reculades tant en inversió com en execució de carreteres, millores dels transports públics, en tramvies, ferrocarrils i polítiques d’aigua. Com heu observat no he volgut fer cap valoració personal de l’estat de la línea 1 del metro. Tots els que heu agafat alguna vegada estes “cafeteres” i després heu viatjat en la línea 3 o 5, sabeu de que estic parlant.

 

A d’açò cal afegir el comportament vergonyós del govern valencià en la RIDICULA comissió d’investigació creada ad hoc per al tema. Les conclusions populars d’esta comissió: el accident va ser “imprevisible i impensable”. Vostès, després de llegir les dades del paràgraf de dalt, creuen que va ser “imprevisible i impensable”? Doncs be, este accident “imprevisible i impensable” va ser objecte de 30 dies de preocupacions per al senyor Camps. 30 dies per a 43 morts, deplorable.

“Assumiràs la veu d’un poble i seràs per sempre poble” V.A.E.

Estímul-Resposta

L’arribada de la època estival, i per tant del descans, està marcada per una sèrie de percepcions , tant físiques com psíquiques, que el cos i el nostre cervell tradueixen en una paraula: Estiu. Que no ho entenen?? Xe si!!!, allò del estímul-resposta d’ Ivan Pavlov, el de la salivació dels gossos. Una teoria que uns anys després, o com dirien a la Guerra de las Galaxias: “en los albores del siglo XXI”, eixe club tan particular anomenat Llevant UE (LUD als guions de Ràdio l’Om) va copiar i traduïr en una efímera campanya publicitaria: “Levantamos pasiones!!!”. Consistia que un home veia al Llevant i aleshores se li alçaven algunes passions. Efectivament eixa que esteu pensant. Estimul-Resposta. Havia dit que va ser efímera perquè al conseller del Llevant, el senyor Martínez Pujalte no li va agradar i la van retirar. En fí, li va pareixer irreverent. Martínez Pujalte mereix un comentari a banda, del Llevant, del Opus i ara “payaso” del PP.
Ehhhhhhhhhh!! Que no he dit que els del PP siguen “payasos”; és del Partit Popular i el van tirar del Congrés dels Diputats fent una salutació calcada a la d’este honorable personatge del circ. En fi, si jo manara….

“Assumiràs la veu d’un poble i seràs per sempre poble” V.A.E.